"Aquest és el cas de Sophora toromiro, un petit arbre descrit a l´Illa de Pasqua, a 3.800 km a l´oest de la costa de Xile.
A final del s. XVIII, aquesta illa era una parada obligada per a les expedicions de l´hemisferi sud. Aviat, l´home va descobrir les utilitats d´aquest arbre tan abundant a l´illa.
L´ús de la fusta i la introducció d´hervíbors va fer que s´extingís. L´any 1934, una expedició de vulcanòlegs va descobrir-ne el darrer exemplar en un cràter situat en un lloc pràcticament inaccesible. L´any 1956, un explorador norueg, Thor Heyerdahl, va recollir esqueixos i llavors d´aquest únic exemplar i els va depositar al Jardí Botànic de Göteborg, a Suècia. Va ser l´última persona en veure aquesta espècies al seu hàbitat natural.
Sortosament, el material recollit va germinar amb èxit i les noves llavors es van distribuir per diversos Jardins Botànics del món. Actualment, molts Jardins mostrem aquesta espècies en les nostres col·leccions.
Aquest material recuperat, juntament amb la informació d´estudis de conservació, va permetre tornar a plantar aquesta espècie a l´illa de Pasqua. La reintroducció es va fer des del Ministeri d´Agricultura de Xile a partir de les llavors d´un únic individu conreat al Jardí Botànic de Christchurch, a Nova Zelanda.
Tot i aixó, no hem de pensar que les reconstruccions són la solució als problemes de la biodiversitat, perquè no es pot reproduir mai novament un espai natural."
No hay comentarios:
Publicar un comentario